El Mil·lenari de Cervera és una oportunitat perquè veïns de Cervera i forans puguin descobrir el patrimoni de la capital de la Segarra gràcies al cicle de visites Recorrent el temps, organitzat per l’àrea de Turisme de la Paeria. Diumenge passat es va celebrar una nova ruta històrica centrada en els edificis modernistes de finals del segle XIX i inicis del XX, des de la plaça Major fins al Sindicat Agrícola.

Una vintena d’assistents van escoltar les explicacions del guia Xavier Cañabate sota la pluja, que no va impedir el desenvolupament de la visita.

El recorregut, iniciat a la plaça Major, va tenir una primera part al carrer Major, on van poder veure’s algunes façanes, balcons i elements propis del modernisme. Cañabate va aclarir que “a part de Cèsar Martinell amb el Sindicat, la resta d’edificis els van construir i decorar arquitectes i paletes locals evocant l’estil de l’època”.

Entre els que els visitants van observar es trobaven Casa Solsona, en què una part posterior té decoracions modernistes, o Cal Lucaya, amb un balcó i una tribuna amb espines de peix i floritures, així com un guardapols decorat que servia per recollir la pols que deixava la paret.

Per ampliar el context sobre el modernisme, també es va fer referència al moviment arquitectònic anterior, representat per l’església de Sant Agustí, i el posterior, el noucentisme, amb el Casal de Cervera com a exemple.

En la segona meitat de la visita, els participants van passar per l’antic col·legi de Monges Franceses, actual Sala Francesc Buireu, construït el 1925 per allotjar la comunitat religiosa que va impartir classes per “convertir senyoretes en bones mestresses de casa”, va explicar Cañabate.

En el camí cap al Sindicat es van comentar edificis com la Serradora Martí o el Molí d’Oli Gomà, així com els fanals decorats del passeig de l’Estació o la Torre de Ca l’Elies.

El modernisme a Cervera està estretament lligat a l’arribada del ferrocarril el 1860, que va propiciar la construcció de magatzems pensats per facilitar el transport de mercaderies, com els Magatzems Botines Morera, els Albareda o els Pipó. Amb la mateixa funcionalitat es va traslladar a la capital de la Segarra la fàbrica de galetes La Palma, propietat de la família Güell. Aquesta factoria era a Manresa, però les revoltes de treballadors per incrementar el seu salari van fer que els propietaris la traslladessin a un lloc amb menys conflictivitat laboral. Va arribar a donar feina a un centenar de dones al costat del Xalet Güell, reconeguda per les ceràmiques i les ornamentacions de la seua torre.

La Farinera del Sindicat Agrícola va ser l’última parada de la ruta, sent aquesta un dels principals exponents del modernisme a la ciutat. Construït per Cèsar Martinell entre el 1920 i el 1922, el sindicat va nàixer com a resposta dels agricultors de la Segarra a la prohibició de venda del blat més enllà de la província, a diferència de la farina, que sí que podia comercialitzar-se a tot el país. Encara que habitualment està tancada, els assistents van poder accedir a l’interior i veure de prop algunes de les màquines que encara s’hi conserven.