La capital de la Segarra va obrir el passat dissabte a la nit la commemoració del Mil·lenari amb una gala al Gran Teatre de la Passió, que es va omplir per reviure el naixement de la ciutat l’any 1026, amb Ermessenda i Guinedilda com a protagonistes. Més de 250 persones van intervenir en un espectacle retransmès per Lleida TV, que va transportar el públic al segle XI mitjançant una cuidada ambientació històrica i musical.

L’inici va anar a càrrec de l’Àliga de Cervera amb el seu ball, obra de Xesco Grau i interpretat per la Banda del Conservatori. Una peça teatral en tres actes, escrita pel dramaturg cerverí Pol Bosch, va servir de fil conductor de la vetllada. L’elenc, format per intèrprets locals, va recrear les escenes prèvies a la firma de la carta de poblament de la ciutat.

La representació va arrancar amb Guinedilda provant de convèncer els seus veïns de la necessitat de protegir-se davant de l’amenaça del califat de Còrdova. En el segon acte, la comtessa Ermessenda debatia al seu tall la conveniència d’ampliar els seus dominis fins a Cervera. El muntatge, que es va alternar amb els parlaments, va culminar amb la unió entre les dos dones després de l’entrega del permís de població.

La consellera de Cultura de la Generalitat, Sònia Hernández, va presidir l’obertura de la celebració i va definir el Mil·lenari com “una cosa importantíssima per a Cervera i per al país”. Per la seua part, l’alcalde, Jan Pomés, va animar a “posar-nos davant del mirall durant aquest any per preguntar-nos d’on venim i cap a on volem anar”.

Un altre dels moments destacats va ser l’estrena de l’himne de Cervera, titulat Quatre barres, cérvol d’or, amb música de Jordi Castellà i Rovira i lletra de Narcís Turull. Va ser interpretat per les corals locals Ginesta, Lacetània, Nova Cervera i el cor del Conservatori, acompanyats per l’Orquestra Andreví.

Els assistents van rebre l’opuscle del Mil·lenari, una breu publicació en set idiomes que divulga de forma senzilla el context històric i el significat de l’efemèride. Elaborat pels historiadors Max Turull, Pere Verdés, Ramon Martí i Xavier Ribera, detalla la geopolítica que va envoltar la firma de la carta de poblament i com va sorgir el castell de la ciutat. En els propers dies, es repartirà per totes les bústies del municipi.