«Estem davant d’una generació daurada de la composició coral»

01/04/2026

El Festival de Pasqua de Cervera tancarà dissabte vinent la 16 edició amb un concert a càrrec del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, dirigit per Xavier Puig (Cervera, 1973). La formació presentarà el programa La Generació C. Compositors Catalans Corals Contemporanis, centrat en la composició coral actual a Catalunya, amb peces de vuit autors: Bernat Vivancos, Carles Prat, Anna Campmany, Josep Ollé, Xavier García Cardona, Bernat Giribet, Joan Magrané i Josep Vila. Serà a les 20.00 hores a l’Auditori Municipal de Cervera, on prèviament se celebrarà una taula redona amb la participació dels vuit músics.

Per què va decidir dissenyar un programa dedicat exclusivament als compositors corals catalans contemporanis?
Aquesta és una generació daurada de la composició coral a Catalunya, mai no havíem tingut una generació d’autors amb tanta quantitat, qualitat i diversitat. De vegades, cal la perspectiva dels anys per veure-ho, però crec que ara és molt evident. Segurament, això es deu a l’ensenyament reglat, els espais de composició i concursos com el que organitza el Palau de la Música. Són elements que se sumen al fet que alguns d’aquests compositors excepcionals coneixen molt bé el cor perquè també són cantants. Dels que tenim al programa del concert de Cervera, n’hi ha dos que també cantaran. Per això volíem reunir tota aquesta fornada de compositors, precedida per Bernat Vivancos, professor a l’ESMUC, i també Josep Vila, que va ser director de l’Orfeó Català i del Cor de Cambra del Palau.

Com va seleccionar els noms que configuren aquesta Generació C?
A la tardor vam fer una primera versió del programa durant la setmana de música catalana a Hamburg, amb una selecció de música sacra. Per al Festival de Pasqua hem volgut centrar-nos en la poesia catalana i, per tant, hem escollit compositors joves que tenen obres amb textos de poetes catalans. Serà una vetllada musical i alhora poètica, ja que abans de cada peça es recitarà el poema que es cantarà. Estic convençut que aquesta combinació de la llengua materna i dels nostres compositors és el que ens donarà el so del futur dels cors catalans, com ha passat en altres països.

Els vuit autors participaran en una taula redona prèvia al concert.
Serà un moment històric per a la música catalana. Tots van respondre positivament a la proposta perquè tenen ganes de retrobar-se. Debatrem sobre la situació actual dels cors, «Serà una vetllada musical i poètica, ja que es recitarà i es cantarà cada poema» «Hi haurà un moment històric amb 8 compositors corals contemporanis» «Davant de la crisi en els cors infantils i juvenils, cal assegurar el relleu» la motivació per compondre, la forma com ho fan, la relació amb els editors... Hi ha molts temes que crec que els vindrà de gust comentar entre ells i també amb el públic assistent.

Més enllà de l’aspecte compositiu, el món coral català té bona salut?
D’una banda, el nivell dels cantants i dels directors és cada vegada més alt, però també és cert que, no només en el món coral, sinó en tot l’àmbit associatiu del país, tenim un repte amb el compromís. Estem en un moment de canvi de paradigma, amb certa crisi en els cors infantils i cors joves, i cal buscar la manera d’assegurar el relleu generacional perquè l’àmbit coral continuï viu, no només professionalment, sinó també als seus vessants voluntaris i amateurs.

Vostè va ser l’impulsor i primer director del Festival de Pasqua. El projecte ha assolit els objectius inicials?
Crec que sí. El festival és un punt de trobada significatiu a Catalunya entorn de la música clàssica catalana, encara que sigui una iniciativa modesta des del punt de vista pressupostari. Valoro molt l’esforç que es fa tant des de la direcció com des de la Paeria per tirar endavant un festival que per la mateixa temàtica ja es veu que no és un esdeveniment de masses, però que crec que té una personalitat que l’ha fet rellevant. Tenim patrimoni i tenim compositors actuals com perquè aquest espai al voltant de la música clàssica catalana continuï existint durant molts anys.
Jordi Bonilla