En un Diumenge de Pasqua radiant, amb temperatures per sobre dels 20 graus, les caramelles es van tornar a escoltar en nombroses localitats lleidatanes, en una tradició que continua molt viva. Cervera i Guissona, entre moltes altres poblacions, són un exemple d’arrelament de la cultura popular que ha passat de pares a fills.

A la capital comarcal, les caramelles van afegir enguany al seu repertori una versió adaptada de l’Himne del Mil·lenari, escrit per a la commemoració dels 1.000 anys de la ciutat i presentat al febrer. Per la seua part, Guissona va reunir més d’un centenar d’intèrprets, dirigits per Laura Cots, que s’estrenava en el càrrec. A la Segarra també es van escoltar cançons a Sant Guim de Freixenet, Sant Ramon i Ribera d’Ondara.

Les caramelles són cançons populars alegres que es cantaven dècades enrere per celebrar la bona nova de la resurrecció de Jesús, tot i que també tenen caràcter profà. En la majoria de casos, els caramellaires eren grups de nens que, acompanyats de músics, antigament recorrien els carrers dels pobles interpretant cançons a canvi de diners o aliments per acabar amb un dinar popular. Actualment, s’ofereixen ramets de farigola de flors a canvi d’un donatiu per a les entitats organitzadores, en les quals participen veïns de totes les edats.