Els camps de colza tornen a tenyir de groc la Segarra, en un paisatge ja habitual cada primavera. Però fa dècades aquest cultiu era una aposta minoritària.

Un dels primers a introduir-lo va ser Josep Maria Besora, pagès de la comarca, que a finals dels anys vuitanta va veure en la colza una alternativa viable al cereal de secà.

Des d'aleshores, l'ha incorporat com a cultiu habitual. La rotació amb cereals permet millorar el sòl i augmentar la rendibilitat, tot i que els costos són més elevats.

A més, és una planta resistent, capaç d'adaptar-se a episodis de sequera gràcies a les seves arrels profundes.

Més enllà del paisatge, la colza es destina principalment a la producció d'oli alimentari. Un producte que, segons els pagesos, encara ha de guanyar confiança entre els consumidors.