Cervera continua desgranant els secrets del seu passat amb la programació del Mil·lenari de la ciutat. Diumenge passat va tenir lloc una de les rutes del cicle de visites Recorrent el temps, organitzat per l’àrea de Turisme de la Paeria. En aquesta ocasió, els participants van conèixer de primera mà els vestigis barrocs de la ciutat, tant arquitectònics com escultòrics.

El recorregut es va iniciar davant de la Universitat, un dels símbols patrimonials de la capital de la Segarra i eix central del desplegament del barroc a la localitat, ja que va influir en altres edificis i monuments del segle XVIII. Es va destacar la façana interior, obra de Jaume Padró, un dels noms propis del barroc amb taller a Cervera. El públic també es va poder endinsar en la biblioteca universitària, on van ser rebuts pel canceller, qui va repassar com era la societat i la vida cerverina en l’època. La marxa va seguir al llarg del carrer Major amb apunts sobre l’hospital de Berenguer de Castelltort, la Casa Dalmases o la cel·la de Jaume Balmes, estudiant de la Universitat de Cervera i l’habitació del qual es conserva amb exactitud en l’actual residència Mare Janer. El palau de la Paeria va ser una altra de les parades destacades, exemple d’un barroc més sobri i amb l’ampliació feta també per Jaume Padró. El nom d’aquest escultor va tornar a aparèixer a l’església de Santa Maria, punt final de la sessió, amb el portal de Les Núvies i la capella del Santíssim Misteri. Allà es va poder contemplar el conjunt escultòric dissenyat per Padró i que acull el reliquiari de la Vera Creu.

El cicle Recorrent el temps va començar al març i continuarà amb una visita mensual fins al novembre. Cada ruta ofereix una mirada diferent sobre la història cerverina, malgrat que totes dins d’un mateix relat: la construcció de la ciutat a través dels segles. Coincidint amb el Dia de la Dona, en la primera visita es va esmentar una vintena de dones que han tingut un paper representatiu en l’evolució de la ciutat. La primera referència va ser la de Guinedilda, la primera pobladora de Cervera. També es va recordar Magdalena de Montclar, acusada de bruixeria; dones anònimes que treballaven al mercat o transportaven aigua des de les fonts –ja que la ciutat no va disposar d’aigua potable fins a mitjans del segle XIX–; i burgeses influents com Hermínia Grau, esposa de l’historiador Agustí Duran i Sanpere. A més, van ser esmentats les religioses Mare Janer i Mare Güell. La pròxima cita serà el 14 de juny amb la Ruta dels presidents i més endavant s’abordaran la Cervera modernista, les interioritats de la Paeria o les esglésies i capelles del municipi.