Els paers i la Paeria de Cervera es remunten a mitjans del segle XIII

19/11/2026

Cervera va obrir divendres passat un nou cicle dins de la commemoració del Mil·lenari dedicat als orígens de la ciutat. Sota el títol Rics i pobres, homes i dones, autòctons i nouvinguts en els mil anys d’història de Cervera, s’han programat tres conferències que aborden les similituds i diferències entre els qui han habitat la població al llarg de deu segles.

La primera ponència va anar a càrrec del doctor i professor d’Història del Dret de la UB Max Turull, que va repassar les diferents formes d’organització política de Cervera durant l’edat mitjana. Turull va explicar que “l’estructura dels municipis durant l’època medieval era singular per a cada un d’ells en virtut dels privilegis que pactaven amb el rei i la distinció”.

L’historiador va apuntar que el Mil·lenari “no és cap altra cosa que la celebració d’un document, la carta de poblament que reconeix un territori que ja existia”. En aquest sentit, va destacar que els vestigis documentals parlen només del castell fins al 1113, quan apareix la primera referència a la capital de la Segarra com a vila.

El rei Alfons I va concedir a la ciutat la capacitat de conformar una confraria el 1182, la qual cosa, segons Turull, va ser “la primera forma de govern col·lectiu que va tenir Cervera”. Aquest ens responia a la necessitat dels pobladors d’organitzar-se per afrontar la defensa, el manteniment de camins i espais públics i les despeses comunes. A aquest privilegi el va seguir la concessió del consolat el 1202, malgrat que “tot fa pensar que no va fer fortuna”, ja que no va tenir continuïtat.

El 1258 s’esmenta per primera vegada els paers, nom que ha arribat fins als nostres dies per designar els regidors de la Paeria de Cervera. El conferenciant va destacar que “el fet de tenir Paeria és una singularitat que només es comparteix amb Lleida, Balaguer, Tàrrega, Agramunt i Linyola”.

Les acusacions de corrupció que pesaven sobre els representants polítics municipals van portar Jaume II a substituir la Paeria el 1311 per una juradia amb només sis paers. Vint anys més tard, Alfons III va restituir l’òrgan anterior i va establir un organigrama amb quatre paers, vint consellersi un cos consultiu de prohoms. A partir d’aleshores, la política local es va estabilitzar i “no hi va haver grans canvis fins a principis del segle XVIII amb els Decrets de Nova Planta”, va afirmar Turull.

L’acte, moderat per Francesc Xavier Rivera, va començar amb unes paraules de record a l’activista cultural Armand Forcat, que va morir dies abans. La pròxima sessió tindrà lloc el 20 de novembre al mateix espai a càrrec de la historiadora de l’art Maria Garganté, que parlarà sobre el paper de les dones al llarg de la història de Cervera.

Moisés Camuñas