Modelar tot un univers en fang des del cor de la Segarra
Fa dos anys, l’escultor Jaume Vallverdú va obrir una porta d’un magatzem agrícola a Concabella, va mirar dins i va tenir clar que volia instal·lar el seu taller en aquest espai. L’artista vivia a Granollers, on tenia la casa i el taller, però necessitava un espai en condicions i els preus no ho permetien. Havia recorregut mig país buscant un lloc on poder treballar allunyat del soroll de la ciutat i el va trobar al cor de la Segarra.
El trasllat va coincidir amb la seua jubilació el 2024, després de quaranta anys com a professor titular d’escultura de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona. Vallverdú tenia vincles amb les comarques lleidatanes a través de la seua família, ja que el seu pare va nàixer a Tàrrega i la seua mare a Lleida, a més de ser nebot de l’escriptor Josep Vallverdú, a qui va dedicar una peça després de la seua mort. “Ja sabia el que era la boira a l’hivern i la calor a l’estiu, però ara em sento molt més arrelat”, reconeix.
Al seu taller conviuen deesses, bruixes i altres figures femenines, maquetes d’edificis llargs i alts que imagina utòpicament construïts, així com altres peces que combinen l’espiritualitat, l’alquímia i la identitat com a eixos del seu pensament artístic.
El procés creatiu comença amb la lectura diària i metòdica de llibres que puguin suggerir conceptes que després traduirà al llenguatge visual. Totes les escultures, grans o petites, estan fetes amb modelatge constructiu, una tècnica amb la qual les peces s’aixequen buides per dins, sense fer-les massisses per buidar-les després. Treballa amb argiles procedents de diferents punts dels Països Catalans i es manté fidel al color natural del fang, sense aplicar caires ni esmalts i deixant que sigui el forn el que en modifiqui l’aspecte. “El foc és el meu aliat i el meu enemic”, diu, ja que de vegades deforma les peces i dona sorpreses “poc agradables”, però Vallverdú ho accepta, perquè considera que la calor també és autora de l’obra.
Viure a Concabella també ha canviat la seua manera de treballar. El paisatge, el cel i els castells de la Segarra s’han transferit en les seues creacions, encara que per a ell el més influent ha estat “trobar la pau d’esperit, que és el que necessito per crear”, afirma.
Dos anys després de la seua arribada, el castell de Concabella acull Deesses, una exposició que reuneix 27 peces que parlen “de la mare natura, que és la creadora de la vida i a qui les cultures antigues van demanar protecció abans que a déus masculins”.
Entre les figures hi ha la deessa del bon part, la lunar, la de l’ocell i les relacionades amb l’aigua, representada en gravats que alhora fan de cabell. Sobre les peces hi ha missatges encriptats, gravats amb un alfabet que s’ha inventat el mateix Vallverdú i que els visitants poden desxifrar.
Deesses pot veure’s a la sala d’exposicions del castell de Concabella fins al 20 de desembre. Qui vulgui anar més enllà a la seua obra simplement ha de travessar el carrer i podrà visitar el seu taller.
