Destacada
Homenatge a les dones que van alçar la Fonda Santesmasses de Guissona
La Fonda Santesmasses va ser durant segles una de les pensions més reconegudes de la Segarra i les comarques limítrofes. Documentada en un dietari del 1773, va allotjar milers de persones, principalment homes, i va abaixar la persiana definitivament el 2009. Ahir, la pensió va reobrir excepcionalment amb la visita guiada La Fonda. Homes clients, dones servents, organitzada pel periodista de SEGRE Xavier Santesmasses, qui va definir la proposta com “una jornada de reconeixement a les dones que van alçar amb molt esforç el negoci i que han estat per a mi grans mestres, germanes i mares”.
Santesmasses va posar èmfasi entre la diferència del paper que jugaven els homes a la fonda, com a clients, i les dones, com a treballadores. Els hostes solien ser homes a dispesa: viudos, treballadors, jubilats o solters que s’hi allotjaven durant llargues estades. Com a dada significativa, el 1969 hi havia 40 dispesers registrats a la Fonda Santesmasses, que “feia un paper similar al que fan avui les residències de gent més gran”. Per contra, les dones eren les que sostenien el negoci generació rere generació. Santesmasses es va remuntar a la seua besàvia, Ventureta Lluch, que va capitanejar la pensió del 1909 al 1961, casada amb Joan Santesmasses, conductor de l’Hispano Guissonensa. El periodista també va destacar el pas de Maria Serra, fillola de Lluch i mare de l’escriptora Maria-Mercè Marçal.
El recorregut va continuar amb l’àvia, Bepeta Castells, i la mare, Hermínia Benet, que va formar tàndem durant els últims anys del servei amb Dolors Santamaria. “La Dolors era la cara diplomàtica i l’Hermínia, el cavall de batalla”, va explicar Santesmasses. El 1996 va morir el seu pare, Xavier Santesmasses Castells, mentre que Hermínia va deixar la cuina el 2003.
La Fonda Santesmasses es va tornar a omplir ahir de visitants, majoritàriament locals, que van poder veure de nou els menjadors, el bar, la cuina i les habitacions de l’establiment. Alhora, molts van aprofitar la trobada per recordar anècdotes i històries viscudes entre les quatre parets d’aquest negoci històric del carrer de la Font de Guissona.

