Jordi Castellà Rovira: «Els nens que viuen la cultura popular són el futur de Cervera»

14/04/2026

Com va nàixer el projecte ‘SIX’?

L’any passat la Paeria em va encarregar un concert per als 600 anys de les campanes Seny Major i Carranca, de l’església de Santa Maria, que vam realitzar a la plaça Major el 5 d’abril del 2025. Ara he volgut gravar-ho, perquè és un espectacle que difícilment es repetirà i hi va haver gent que volia escoltar-lo de nou. És un disc produït a l’estudi de David Casamitjana que m’he autoeditat i que presentarem aquest diumenge a les 19 hores a l’Auditori.

El número sis era el fil conductor del concert i ara també del disc.

Li vaig posar aquest nom perquè quadrava amb el nombre de campanes que es toquen manualment, els segles d’edat de les dos més antigues, el nombre de músics i les peces que el conformen.

Què representa cada un dels moviments?

Està ordenat com una suite barroca o una simfonia, combinant ràpids i lents. Hi ha moviments dedicats a elements festius com Lo Carranco Bilandó, l’Aquelarre i el Seguici i altres amb la vida quotidiana de Cervera, tots vinculats amb un toc de campanes concret.

Dediques l’obra als més petits. Per què?

Perquè continuïn estimant la cultura popular. Quan vaig anar a conèixer els campaners em va sorprendre els nens que hi havien participat amb tota la il·lusió. Els nens que viuen la cultura popular són el futur de Cervera i de les seues associacions. Tenim molta sort com a poble de tenir continuïtat en les nostres tradicions locals. Per això dedico SIX als més petits i, en especial, a la meua filla i els meus nebots. Tot el que sigui cultura popular genera identitat i això és importantíssim.

Aquesta identitat també la generen les campanes?

Per descomptat. En molt pocs llocs hi ha campanes tan antigues, que conservin els tocs tradicionals i que tinguin una entitat que ho cuidi tant. Si les campanes de Santa Maria estiguessin en una altra ciutat més a prop de Barcelona, se’n parlaria cada dos per tres.

Aquest any també has estrenat ‘Himne del Mil·lenari’, juntament amb Narcís Turull, que es va encarregar de la lletra.

Va ser una proposta de la comissària, Anna Llort, al Narcís i a mi. Cadascun ha fet la seua part però també ha intervingut en el procés de l’altre i a poc a poc s’ha anat fent gran. En l’acte inaugural del Mil·lenari eren prop de 300 persones entre músics i cantants. Mai abans havien cantat junts tots els cors de Cervera i això ens va motivar.

La setmana passada es va poder escoltar l’himne a les caramelles. La voluntat és que tingui continuïtat més enllà del Mil·lenari?

Quan vam tenir escrita la versió per a orquestra i cor em vaig posar a adaptar-la amb diferents versions. N’hi ha una d’escrita per a piano, una altra per a piano i cor i una per a cobla, que es va estrenar la mateixa setmana en el concurs de sardanes revesses. Llavors, l’Agrupació Coral de Cervera em va proposar fer una adaptació per a les caramelles i m’hi vaig posar de seguida. És molt difícil que hi torni a haver un muntatge com el de l’acte inaugural, però l’ideal seria que continués sonant. L’himne ha de ser una cosa que la gent es faci seu, ha estat escrit per a aquest any i si acaba sonant més enllà el Mil·lenari serà en funció de com l’entomi el públic.

Hi haurà una versió gravada, com amb ‘SIX’?

Sí, el dia de la inauguració el va gravar també David Casamitjana i esperem que pugui escoltar-se aviat.

Jordi Bonilla