La reforma de la plaça Capdevila de Guissona ha deixat de ser només una obra de ciment i formigó per convertir-se també en una intervenció amb pes arqueològic. Els primers treballs al subsol, iniciats a finals de l’any passat, han tret a la llum restes d’una gran amplitud cronològica, des de l’edat del bronze fins a l’època medieval, fet que obre la porta a integrar patrimoni i urbanisme en un mateix projecte. L’arqueòleg municipal, Josep Ros, explica que la plaça és un espai rellevant dins del nucli antic, ja que “és la més alta del poble, d’allà deu venir el nom, al ser cap de la vila”. I perquè, des de fa mil·lennis, ha estat una zona d’ocupació humana. En aquest sentit, els primers vestigis documentats corresponen al bronze final i a la primera edat del ferro, amb un assentament prehistòric que després evoluciona fins a l’etapa romana i medieval.

Les excavacions han confirmat aquesta continuïtat històrica al localitzar una seqüència arqueològica de més d’un metre de gruix en alguns punts. També ha aparegut un mur format per grans carreus, amb forma d’L, que podria correspondre a època romana i que Ros considera una peça “bastant singular” perquè pugui quedar visible o, com a mínim, ben explicada dins del futur disseny de la plaça.

La troballa més rellevant ha estat l’aparent localització de la base de la torre de l’antic castell de Guissona. Al seu voltant s’haurien identificat dos passadissos subterranis, uns dels quals presenta un tram recte i després tres esglaons descendents, malgrat que no s’ha pogut excavar completament ja que la configuració de la plaça impedia avançar. Així mateix, s’ha detectat com en època imperial romana “els esglaons es tapen i el túnel acaba girant cap a l’oest, amb una segona variació que aniria a buscar la torre medieval, convertint-lo en un passadís de sortida per a moments de crisi”, apunta l’arqueòleg.

Ros defensa que aquestes restes no s’han de veure com un obstacle, sinó com una oportunitat. Segons afirma, en el projecte de reforma “s’haurà de sotmetre a un bon exercici de convivència entre l’arqueologia i l’arquitectura, dos elements que poden semblar contradictoris”. Aquest equilibri permetria posar en relleu les estructures més interessants i, alhora, mantenir l’ús quotidià de la plaça per part dels veïns.

El projecte, a més, no es decidirà només des de l’àmbit tècnic. El responsable dels treballs d’excavació insisteix en la importància d’“escoltar els veïns, que són els usuaris d’aquest espai i, per tant, s’hi han de sentir-se còmodes”.

Val a assenyalar que la reforma de la plaça Capdevila va nàixer dels pressupostos participatius de l’any 2023 i va estar marcada per un intens debat sobre el futur del dipòsit d’aigua que presidia la plaça.