Què significa menjar sa avui?

És molt difícil definir-ho perquè cada persona pensa diferent. Hem de fer la vista enrere i parlar d’història per veure com vivien els nostres avantpassats i comparar-ho amb com vivim nosaltres. El que vull transmetre en els meus textos és com la ciència i la història ens ajuden a aprendre a alimentar-nos. Quan el lector entén el perquè, pot triar l’opció correcta i no seguir modes.

Reivindica molt la cuina de les àvies. Com es concilia amb els coneixements científics actuals?

Les àvies es passaven el dia cuinant i la gent estava més sana. Hem de cuinar més perquè, com més es cuina, més sa es menja. La vida familiar permet compartir vivències, perquè a les àvies no només les recordem a la cuina, sinó tot allò que ens contaven, les carícies, les converses... Avui dia, amb un clic de mòbil podem llegir qualsevol article, però la saviesa familiar i els remeis casolans els han transmès les àvies. La seua cuina era un laboratori per a les famílies.

Quin seria el primer pas per a algú que vulgui començar a cuidar-se?

El primer és saber quins productes de proximitat tenim a l’abast. No només per cuidar el medi ambient, també per les qualitats organolèptiques: una tomata collida avui i una de fa quinze dies no tenen ni la mateixa olor ni el mateix sabor. Històricament no ho fèiem tan diferent de com ho fem ara, amb la diferència que ara tenim més coneixement i podem millorar.

Molta gent menja cada dia amb la carmanyola, sense temps per cuinar i menjar amb tranquil·litat. Com es pot revertir, això?

Per a la gent que treballa fora de casa hi ha possibilitats de menjar bé, natural, sa i equilibrat. A la columna també ensenyarem com fer-ho. A l’estiu, amb la calor, les amanides són un bon aliat, però cal amanir-les en el moment de menjar-les perquè si no queden en una bassa d’oli.

Quin paper juguen les dietes miraculoses en la nostra salut?

Jo crec que no els hem de fer tant de cas. Si es té algun problema, sempre cal acudir a un professional.

En els meus textos no es parlarà de dietes miraculoses perquè vull centrar-me a divulgar la nutrició. La gent ha d’aprendre a menjar i a no seguir les modes, sinó el seu propi criteri forjat amb eines que ens donen la història i la ciència.

Quin és l’objectiu de la columna que estrena avui?

Vull atansar la ciència de la nutrició amb un llenguatge senzill, històries que recorden d’on venim i petites pinzellades d’humor per demostrar que aprendre també pot ser un plaer.

El meu objectiu és que quan el lector acabi de llegir tingui ganes de comentar-ho amb la família o amics i entengui el perquè. Quan comprenem el perquè de les coses deixem de seguir modes i prenem millors decisions. Tampoc vull demonitzar cap aliment ni dieta, simplement divulgar.