La bandura és l’instrument nacional d’Ucraïna, una peça de fusta amb 65 cordes que es recolza a la falda i que a tot Catalunya només sap fer sonar una persona. Lyudmyla Gutik va arribar a Guissona el 2022, quan va esclatar la guerra, i des d’aleshores és una de les úniques banduristes en actiu al país, on ha fet centenars de concerts sorprenent sempre el públic amb el so singular de l’instrument.

Malgrat que va arribar fugint del conflicte bèl·lic al seu país d’origen, el vincle de Lyudmyla amb la localitat segarrenca ve de molt abans. “Quan tenia set anys, la meua padrina va emigrar per treballar a BonÀrea i, al cap d’un temps, va venir la meua mare. Jo em vaig quedar a Ucraïna amb la meua àvia i només venia a visitar-la a l’estiu”, explica la jove. L’inici de la guerra va coincidir amb els últims exàmens a la universitat, per als quals havia d’estudiar “amb el soroll de les sirenes de fons”.

La bandura és un instrument que descendeix de la kobza, un llaüt d’una dotzena de cordes que tocaven els kobzari, cantors cecs itinerants que recorrien els llogarets interpretant dumys, llargues balades èpiques de fins a deu minuts. Segons Gutik, “quan no hi havia diaris, existia la kobza i les dumys per explicar el que passava”. Amb el temps, l’instrument va créixer i se li van afegir cordes fins a arribar a les 65 actuals, convertint-se en la bandura que toca la jove. Davant de la complexitat que pot presentar en una primera impressió, admet que “és molt més fàcil tocar una bandura que una guitarra”.

Malgrat ser l’instrument nacional ucraïnès, fa uns anys va estar en risc de desaparèixer. Els professors de música anaven a escoles com la de Gutik amb la finalitat de captar nous banduristes. “Jo no sabia què era la bandura, em volia apuntar a cant, però em van mentir i em van posar la bandura a les mans”, recorda. Encara que no estava en els seus plans, l’afecte que va rebre per part de la seua professora va ser clau per continuar tocant. En aquest sentit, la bandurista assegura que “va ser com una segona mare, perquè la meua mare era lluny i ella em va cuidar i em va animar a seguir amb la música”.

Durant l’adolescència va continuar tocant per Ucraïna i participant en concursos, fins que va arribar a Guissona i es va plantejar quin sentit tenia tocar la bandura en un país on ningú no la coneix. “Les cançons que es toquen amb la bandura són molt llargues i en ucraïnès, així que vaig començar a adaptar temes en català o en anglès”, apunta. Un dels escenaris on va aconseguir actuar des de la seua arribada van ser les esglésies, un lloc que per a Gutik “té una atmosfera molt especial quan es barreja amb la bandura”.

Al llarg d’aquests anys també ha iniciat diferents projectes amb altres músics, com un duo amb una pianista o una banda amb un guitarrista veneçolà i un percussionista senegalès. “La sort de Guissona és que coneixes persones d’altres comunitats, cada un amb la seua mentalitat, i això també et fa créixer com a persona”, destaca. La ucraïnesa és una de les comunitats majoritàries al municipi, amb més de 1.000 veïns i una participació activa en les festes i activitats de la localitat.

Ara, Gutik té un estudi obert on ofereix classes de música i també de bandura, amb l’objectiu que algun dels seus alumnes segueixi la tradició. El seu següent pas professional serà gravar alguna de les cançons que ha compost, com Tú eres en mí, dedicada a la memòria del seu pare.